• Nuevo blog oficial de l'observatori
• Pàgina en Facebook "Observatorio mayores y medios de comunicación UPUA"
• Radio Politécnica: Programa "Esta radio no es para viejos"
• Jornades "Retos sociales del siglo XXI: Las personas mayores y los medios de comunicación" - Abril de 2009
• Febrer 2009 - Diari Informació - Suplement Paranimf: Una mirada amb tacte

Tal com argumenta encertadament el periodista alemany, Frank Schirrmacher, doctor en Filosofia i editor del diari Frankfurter Allgemeine Zeitung, en el seu llibre El complot de Matusalén :

.......a mesura que complim anys, la societat ens va privant d'alguna cosa que resulta imprescindible per a la nostra essència com persones: la seguretat en nosaltres mateixos.

La societat industrial va haver d'admetre que no podia renunciar a la naturalesa; la societat de la informació no pot renunciar a l'experiència, la consciència individual, els coneixements i la saviesa dels majors.

Dotar a la societat amenaçada de certa seguretat en si mateixa basada en l'experiència i la saviesa serà la gran missió dels quals habiten aquest món en els pròxims anys.

Si la biologia i l'economia delmen les reserves dels majors, la cultura no es queda arrere. Els conceptes que encunya sobre els vells els descriuen com el sector anormal de l'espècie Sol dir-se, per citar un exemple totalment innocent, que els vells són cerriles, conservadors, egoistes i pessimistes.

Estudis realitzats en diferents països han trobat que les persones ancianes són vistes com un grup marginal i la imatge general és que són inútils i improductives, i predominen en diversos grups d'edat els estereotips negatius.

Els estereotips negatius cap al procés d'envelliment, mantinguts per la societat i pels propis ancians, són fenòmens que poden minvar les capacitats d'adaptació de les persones i incidir en la seua qualitat de vida i en la seua salut.

És important ressaltar com algunes víctimes de processos de construcció d'estereotips mostren tendències a conformar-se a aquests estereotips.

...i si en els pròximes anys no assolim destruir els estereotips sobre la vellesa, la crisi emocional d'una societat en la com la meitat de la població viurà amb por a la vellesa ofegarà la nostra alegria de viure.

La nostra responsabilitat enfront dels nostres descendents no consisteix a seguir sent eternament joves, ni negar el nostre envelliment, ni llevar-nos del mig, fer-nos invisibles  o amagar-nos. La nostra tasca consisteix a reformar el calendari de la nostra vida social. Consisteix a combatre la discriminació de la vellesa quan siga necessari per mitjans políticament correctes en principi. I pel que fa a models i imatges pròpies, consisteix a asseure un antecedent i donar exemple a les generacions esdevenidores de com viure la vellesa.

A partir d'aquesta reflexió es va proposar per part d'un  grup d'Alumnes de la UPUA  la  realització del projecte, de durada il·limitada, en el que els alumnes i exalumnes de la UPUA investiguen “quin és la imatge que dels majors projecten les diferents manifestacions artístiques i els mitjans de comunicació , analitzen aquesta imatge, la comparen amb la seua pròpia percepció de la realitat i ..... actuen en conseqüència”.

La iniciativa  tenia com objecte diferents accions, en cada una d'aquestes accions l'anàlisi i estudi se centrarà en una època i camp ben definit, així per exemple :