Data i lloc

23/03/2018 - 20:00h

Seu Universitària Ciutat d'Alacant - Sala Rafael Altamira.

Avd. Ramón y Cajal núm.4 - Alacant.

Presentació

El recital que anem a escoltar aquesta vesprada és una aproximació a aquesta misteriosa matèria que cridem poesia llatinoamericana. Tots sabem que qualsevol elecció implica una renúncia, com a sàvia i tortuosament diu el cruel refrany. Solament hem volgut mostrar alguns dels poetes que van influir en el segle passat en el nostre continent i utilitzant les paraules que diguera Jorge Reichman sobre Gamoneda bé podríem aplicar-li-les als triats: "Van escoltar, van parlar, van callar: inequívocs en la creu que formen la vertical del cosmos amb l'horitzontal de la vida".

La situació de la poesia no és igual en tota Amèrica Llatina. El que preocupa no és el col·lapse conjuntural del pensament –hi ha qui augura, Steiner per exemple, pitjors moments per a aquest vell hàbit que va dignificar en diversos moments històrics a l'home- en una geografia humana plagada d'amenaces, manques i retards com la llatinoamericana. El que desarticula és veure a la poesia llatinoamericana que s'escriu des de fa un parell de dècades, circular sense valoració crítica i en mans d'un lector que confon una escriptura amb una altra perquè ja havia confós, en un altre moment no gaire llunyà, un pensament amb un altre pensament. No és l'atzar el que va definir situacions: hi ha interessos –que en la pràctica són desinteressos- perquè no es moga gens de lloc en termes culturals. Les nostres cultures –i la poesia fa molts anys que a Amèrica Llatina va entrar en aquest joc- s'hereten a l'eternitat però no es discuteixen en present. Les obres s'escriuen en present i esperen –una altra vegada el mateix- ser jutjades per l'eternitat.