Els PERIPATETICOS, eren alumnes i seguidors d'Aristòtil. El nom pot derivar-se del costum d'Aristòtil de caminar (peripatein) mentre parlava, o del peripatos (passeig cobert) del Liceu, la zona de jardins que es trobava als afores d'Atenes on ell ensenyava. Els aristotèlics van arribar a desenvolupar alguns punts de la seua lògica i de la seua metafísica, però es van interessar més per estudiar la naturalesa i popularitzar l'estudi de l'ètica. Molts van dedicar el seu temps a organitzar i explicar els escrits del seu mestre. Els filòsofs peripatéticos més destacats i originals van ser Teofrasto de Lesbos, amic d'Aristòtil i cofundador de l'escola que va escriure Caràcters, un llibre compost per 30 esbossos ètics; Eudemo de Rodas, que es va interessar sobretot pels aspectes ètics de l'aristotelisme; Estratón de Lampsaco, qui va defensar el mecanicisme en la naturalesa i va negar l'existència d'una divinitat transcendental; i Andrónico de Rodas, que va editar moltes de les obres d'Aristòtil. Els peripatéticos tardans es van inclinar cap a l'eclecticisme i es van orientar cap a l'estoïcisme.